Aquest no és un blog de viatges, és el blog d’un viatge. És el blog del nostre projecte: un espai d’honestedat on abocar les nostres vivències, tot el que ens passi durant el llarg recorregut a peu que tenim previst. Una llibreta actualitzada al nostre temps, un bloc de notes per fer l’exercici de transcriure el que anem vivint al llarg d’aquest sis mesos que tenim al davant, sense filtres, sense més pretensió que compartir el nostre diari personal, a dos.

No anem a fer turisme, tampoc som viatgeres, ni nòmades, ni aventureres, ni res de tot això. Ens impulsa fer nostra la il·lusió d’un home que ja no hi és, el Robert, el pare de la Ginebra, el meu pare. Som dues dones normals, mare i filla, que compartim un moment especial, una oportunitat única en la nostra vida que no volem deixar escapar, ni per por ni per comoditat.

En aquest espai compartirem amb vosaltres el regal del temps, el privilegi de la pausa, el luxe que ens hem donat de tenir la perspectiva d’aquest llarg espai de temps amb dues úniques tasques: caminar i viure. Formar un tàndem femení creiem que ens ajudarà a apropar-nos a les dones amb més facilitat i poder compartir moments de quotidianitat i intimitat. Volem explicar  històries senzilles, amb poca notorietat als mitjans, històries del seu dia a dia, de les seves vides, i contar-ho amb naturalitat.

Gaudim també del fet de no tenir expectatives, de no tenir idees preconcebudes sobre què hi trobarem, ni què en traurem de tot plegat. Us assegurem que us oferirem, el millor que podem compartir amb vosaltres, la nostra honestedat en forma de diari. I, per últim, el luxe més gran de tots, el de ser mare i filla, el luxe d’aturar-ho tot durant sis mesos i obsequiar-me el temps per viatjar amb la meva mare, el d’aturar-me per sis mesos i viure la vida, un cop més, amb la meva filla.