top of page

DE ESTANBUL A EL CAIRO

2.500 km a pie por oriente próximo

un camino de madre e hija para conectar con las mujeres del otro extremo del mediterraneo

ÚLTIMAS ENTRADAS AL BLOG 

ÚLTIMAS ENTRADAS A INSTAGRAM

Aquest no és un blog de viatges, és el blog d’un viatge. Un camí de 2.500 kilómetres. Un espai sincer on volcar tot el que ens passa. Un bloc de notes en el que farem exercicis per transcriure el que viurem sense filtres, sense més pretensió que un diari personal.

 

No anem de turisme, tampoc som viatgeres, ni nòmades, ni res de tot això. Ens impulsa i ens ajunta la il·lusió d’un home que ja no hi és, el pare de la Ginebra, el meu pare. Som dues dones normals que compartim unes circumstàncies úniques i les volem aprofitar.

 

En aquest espai compartirem amb vosaltres el luxe del temps, de la pausa, el luxe de tenir sis mesos per endavant amb dues úniques tasques: caminar i viure. També del luxe de ser dues dones, que creiem que ens ajudarà a apropar-nos a les dones per compartir moments de la seva quotidianitat i de la seva intimitat que potser son històries encara no gaire explicades. Disfrutem també del luxe de no tenir expectatives, el de no tenir idees preconcebudes de què hi trobarem, de què en resultarà de tot plegat, de saber que el que us oferim, el que creiem que es el millor que podem compartir amb vosaltres, és la nostra honestedat en forma de diari. I per últim, el luxe més gran de tots, el de ser mare i filla, el luxe de parar durant sis mesos el temps per viatjar amb la meva mare, el d’aturar per sis mesos la vida per viure un cop més amb la meva filla.

bottom of page