74 cm
COL·LABORA
La campanya de Verkami es va tancar el dia 27 de juny. Si volies col·laborar en el nostre projecte i no vas poder, encara pots fer-ho amb una aportació al número de compte que trobaràs a continuació.
ES27 2100 0865 1101 0137 2712
IMPORTANT: Si us plau, indica-n’s al concepte de la transferència el teu nom complert (Ex: 74cm_Nom_Cognoms) i envian’s un correu a 74centimetres@gmail.com amb el nom amb què vols aparèixer als agraïments. Mantindrem les mateixes recompenses de la campanya.
Recompenses:
___________________________________
Si vols saber-ne més:
Donar-nos suport:
per a ella significa estirar dos centímetres
cada una de les seves passes,
per a mi, reduir dos centímetres cadascuna de les meves
fins a trobar la mesura exacta
que dona sentit a la paraula juntes.
74 cm
74 cm pren el nom de la longitud mitjana de les nostres passes. El nostre projecte consisteix a realitzar un viatge fotogràfic connectant les ciutats d’Istanbul i El Caire a peu, caminant més de 2.500 km pel Pròxim Orient.
Som dues dones, mare i filla, que volem apropar-nos a les dones de l’altra banda del Mediterrani per compartir la seva quotidianitat conforme anem avançant. Malgrat ser històries no noticiables, creiem que tenen un poder profund d’unió entre les persones, precisament per aquest caràcter d’universalitat i normalitat que té la vida domèstica. Viatjarem a peu, per apreciar els canvis lents dels paisatges i dels costums de les persones, donant-nos temps per entrar a les ciutats i els pobles i, entre trobada i trobada, construir un relat de vida en aquest orient, proper, que gairebé no surt a les notícies.
I volem compartir-lo amb tu, dia a dia, en un quadern de viatge a mode de diari personal a dos que difondrem per blog i xarxes socials, un bloc de notes honest i transparent on es fusioni la vida de les persones que trobem amb la nostra pròpia vida.
A què destinarem les vostres aportacions
L’origen
No anem a fer turisme, tampoc som viatgeres, ni nòmades, ni aventureres, ni res de tot això. Ens impulsa fer nostra la il•lusió d’un home que ja no hi és, el Robert, el pare de la Ginebra, el meu pare. Som dues dones normals que compartim un moment especial, una oportunitat única en la nostra vida que no volem deixar escapar.
El meu pare també era fotògraf. Van diagnosticar-lo amb un càncer de pàncrees el setembre de 2015. Junts vàrem compartir un diari de vida, d’amor i de família entorn a la malaltia per les xarxes socials fins al dia de la seva mort, l’1 de febrer de 2017.
Va morir feliç i tranquil, envoltat dels qui més l’estimàvem, però massa aviat. No va poder fer realitat una de les seves grans il•lusions: la de fer aquest viatge. Així que, amb la teva ajuda, la mare i jo també ens convertirem en les seves cames i els seus ulls, i el portarem al llarg de tots els quilòmetres que uneixen les tres ciutats que tant el van enamorar de jove.
