Viure en divendres

Queden pocs dies per marxar. Intento quedar amb el màxim nombre d’amics possible, per acomiadar-me’n com Déu mana. I tothom em diu: Nena, que guapa estàs! La veritat és que no sé si estic molt guapa, o no, el que sí que estic -i no puc ni vull dissimular-ho-, és molt feliç. L’expectativa de marxar aviat, els preparatius, les gestions, veure com va prenent forma aquest blog, i les noves opcions que se’ns presenten al davant, són de pura felicitat. Tot és obertura, en els plans, en el temps, en l’actitud sobretot.

Talment com quan avançada la setmana, per fi, arriba el divendres. El divendres és feiner però, tot i així, amb tot el temps i un munt de possibilitats al davant, s’esdevé pura alegria. Inclús, a vegades, l’assaborim més encara que el cap de setmana mateix, amb la imminència dels petits plaers a tocar. Així que, en certa manera, jo em sento fa dies com si visqués en divendres permanentment. M’agrada aquesta idea, viure en divendres: obertura, amb l’aventura a girar la cantonada.