top of page
Buscar
  • Foto del escritorGemma

Hammam


Després de gairebé un mes i mig de viatjar, el cos comença a presentar símptomes de cansament: les primeres contractures, les primeres ampolles als peus i, ahir, un cop de calor que ens va deixar baldades. Les temperatures són veritablement altes i el clima, increïblement sec, només es tolera si bufa el ventet anatòlic.


Així que arribades a Ortakoy, decidim quedar-nos i descansar un parell de dies per refer-nos i reprendre amb forces renovades les tres jornades que ens queden fins a Nevsehir, capital de la Capadòcia.


Pel matí, després de dormir més de dotze hores, sortim camí de la farmàcia i girant el primer carrer veiem anunciat sobre la paret de color verd: HAMMAM. La Ginebra i jo ens mirem i de cap que hi anem a xafardejar. Sembla que avui ens toca a les dones (això va per torns, aquí) i entrem a preguntar. Ens atenen dues senyores rodonetes en samarreta de tirants i malla curta i quedem per una hora més tard.


Arribada l’hora hi tornem, ens calcem unes xancles (bé jo me les he de canviar perquè un senyor a fora comença a cridar que me n’he posat unes grans, d’home, i la mestressa me’n dona unes de roses, de la meva mida) i entrem.


A dins hi ha unes deu dones (sí, sí, deu!!), més les mestresses, més una nena d’uns quatre anys que corre per allà ben nueta i ... nosaltres. Fa molta calor. Ens indiquen els vestidors i ens donen una mena de pareos per embolicar-nos i, sobretot, que tanquem amb clau.


Un cop a la sala, primer dutxa, després sauna turca, piscina freda, marbre calent, bols d’aigua tèbia i/o calenta i/o freda, segons el gust, i després d’una horeta, es fan estirar en uns marbres calents, bocaterrosa, i amb uns guants les dues mestresses ens comencen a gratar (exfoliar, diuen) amb molta energia, per darrera, per davant, pel costat. Després massatge amb escuma: realment ens deixen ben netes, quan em repassa el coll me’n recordo, de cop, de com ens banyaven els dissabtes la meva iaia i la meva tia en un cossi de zinc, a les tres germanes, quan érem ben petites. I després de tot això, bany de cafè, amb el pòsit del cafè turc. Ben empastifades deu minuts i cap a la dutxa, com noves.


Al sortir ens ofereixen aigua, síndria, menjar i un te. Allà fora, al vestíbul, hi ha totes les dones que havíem vist només entrar, totes passades pel mateix procés que nosaltres. Una d’elles es casarà en uns dies i ho estan celebrant. Posen música i ens conviden a menjar amb elles i a ballar. Evidentment, no ens permeten fer fotos, llàstima!


Els hammam són espais reservats on les dones (quan els toca) xerren, es cuiden, riuen, amb total llibertat, a resguard de les mirades dels homes. En sortir, elles i nosaltres, recuperarem el nostre llegat cultural com a dones. Aquí, com en allò essencial, totes som iguals.


_______________________



Después de casi mes y medio de viajar, el cuerpo empieza a presentar síntomas de cansancio: las primeras contracturas, las primeras ampollas en los pies y, ayer, un golpe de calor que nos dejó baldadas. Las temperaturas son verdaderamente altas y el clima, increíblemente seco, se tolera tan solo si sopla el viento anatolio.


Así que, habiendo llegado a Ortakoy, decidimos quedarnos y descansar un par de días per recuperarnos y retomar con renovadas fuerzas las tres jornadas que nos separan de Nevşehir, capital de la Capadocia.


Por la mañana, después de dormir más de doce horas, salimos hacia la farmacia y girando la primera calle vemos anunciado en la pared verde: HAMMAM. Ginebra y yo nos miramos y vamos de cabeza a curiosear. Parece que hoy nos toca a las mujeres (esto va por turnos, aquí) y entramos a preguntar. Nos atienden dos mujeres redonditas en camiseta de tirantes y mallas cortas y quedamos para una hora más tarde.

Cuando llega la hora regresamos, nos calzamos unas chanclas (bueno yo me las cambio porque un señor fuera empieza a gritar que me he puesto unas grandes de hombre, y la dueña me da unas rosas, de mi talla) y entramos.


Dentro hay unas diez mujeres (sí, sí, diez!!), más les dueñas, más una niña de unos cuatro años que corre por allí, desnuda ella y ... nosotras. Hace mucho calor. Nos indican los vestidores y nos dan una especie de pareos para envolvernos y, sobre todo, que cerremos con llave.


Una vez en la sala, primero ducha, después sauna turca, piscina fría, mármol caliente, cuencos de agua tibia y/o caliente y/o fría, según plazca y pasada una hora nos hacen tumbarnos sobre unos mármoles calientes, boca abajo, y con sendos guantes, as dos matronas nos empiezan a frotar (exfoliar, dicen) con mucha energía, por atrás, por delante, por los costados. Posteriormente, masaje de espuma: realmente nos dejan bien limpias, cuando me repasa el cuello me acuerdo, de golpe, de cómo nos bañaban los sábados mi abuela y mi tía, en un balde de cinc, a les tres hermanas, cuando éramos pequeñas. Y después de todo eso, baño de café, con el poso del café turco. Bien pringadas diez minutos y a la ducha, como nuevas.


Al salir nos ofrecen agua, sandía, comida y un té. Fuera, en el vestíbulo, se encuentran todas las mujeres que habíamos visto nada más entrar, todas pasadas por el mismo proceso que nosotras. Una de ellas se casa en unos días y lo están celebrando. Ponen música y nos invitan a comer donde ellas y a bailar. Evidentemente, no nos permiten hacer fotos, lástima!


Los hammam son espacios reservados donde las mujeres (cuando les toca) charlan, se cuidan, ríen, con total libertad, a resguardo de las miradas de los hombres. Al salir, ellas y nosotras, recuperaremos nuestro legado cultural como mujeres. Aquí, como en lo esencial, todas somos iguales.

bottom of page