top of page
Buscar
  • Foto del escritorGemma

Ens fa felices / Nos hace felices



Som a Adana, ja a tocar del mar, una altra vegada. Tot i que no el veiem, encara trigarem uns dies, ja es nota tota la humitat en la dificultat per respirar plenament. Després de tantes jornades de calor intensa però seca, el cos, pesat i adolorit, es rebel·la a continuar. Així que, toca atendre’l, descansar i aclimatar-se.


Els peus es ressenten de tants dies de calor i pes al damunt: la Ginebra duu els dits xics dels seus peus tan peculiars (són talment com els del seu pare) embolicats per les butllofes que se li fan i ha hagut de caminar amb sandàlies els darrers tres dies. Hem caminat molt, sota una calor tòrrida i també les articulacions, les espatlles, l’esquena i la ment ens demanen descans.


Aprofitarem doncs uns dies, aquí, a la ciutat, per prendre decisions sobre el trajecte, posar al dia feina endarrerida, mentalitzar-nos per canviar de moneda i de llengua (tot just començàvem a fer-nos entendre amb prou dignitat...) i agafar forces per deixar Turquia.


Avui fa dos mesos que vam sortir de Barcelona, amb una il·lusió enorme. Ara ens trobem en un impass; per on tirar, i sobretot, i aquí ens costa, i molt que ens costa, què deixar de fer.


Hi ha hagut instants de desànim per part de l’una, ara, i per part de l’altra, després. I malgrat tot, tan sols amb una mirada i recordar-nos què fèiem allà, el somriure ens tornava als llavis ràpidament. I, és que hi ha coses que en han fan ben felices al llarg del camí; així que hem fet una llista. Ens fa felices:


- Haver encertat amb les bossetes de l’IKEA per a la roba, molen molt

- El sistema de la Ginebra de lligar-se la càmera mentre caminem

- Els aspersors, que són un spa, gratis

- Quan encertem amb el camí, i resulta ser meravellós, abundant i amb bona ombra

- La gent que apareix del no res per oferir-nos menjar, tant que a vegades hem de deixar-ne part al següent revolt

- Quan podem comprar una síndria i menjar-la sencera en dos dies

- La soda i la llimonada barrejades, o la soda amb llimona

- A la Ginebra, els gelats turcs

- L’ayran fresquet i els plats de iogurt que ens posen als restaurants

- Trobar una pedra perfecta per seure-hi, que ens encaixi amb la mida del cul

- Els arbres fruiters del camí, a vessar


- El ventet de l’Anatòlia

- Els 2 en 1 de Nescafè

- Descansar en una ombra i treure’ns les sabates i els mitjons

- Trobar una bassa i remullar-nos els peus, o una font i remullar-nos el cap, o millor encara un riu i banyar-nos!

- Anar al lavabo cada dia com un rellotge

- Quan passa un tractor i ens conviden a pujar-hi

- Empastifar-nos de crema sol bona

- Que ens saludin els camioners des de dat dels camions, amb entusiasme

- Posar-nos una peli a l’hotel i menjar uns baclaves;

- Els nens que apareixen corrents al nostre pas pels pobles i ens criden: Hello!

- Trobar peix per menjar

- Poder prendre una cervesa!!


Portem uns dies amb la sensació que se’ns acaba aquest país. Si comencéssim ara, de segur que algunes coses les faríem diferents; però estem satisfetes: ha estat dur, hem fet molts quilometres, hem conegut molta gent i encara ens queden moltes coses per explicar.

. . . . .

Després de reflexionar-hi, veure la situació dels països veïns, el camí recorregut i el que volem fer, hem decidit anar directament d’Adana a Beirut i arribar-nos a Trípoli per fer el trajecte del Líban. Després, veurem què més vindrà...



______________________________




Estamos en Adana, ya cerca del mar, otra vez. A pesar de que no lo vemos, aún tardaremos unos días, ya se nota toda la humedad en la dificultad para respirar a pleno pulmón. Después de tantas jornadas de calor intensa pero seca, el cuerpo, pesado y dolorido, se rebela contra continuar. Así que toca atenderlo, descansar y aclimatarse.


Los pies se resienten de tantos días de calor y peso encima: Ginebra lleva los dedos chicos de sus pies tan peculiares (son como los de su padre) envueltos por las ampollas que se le forman y ha tenido que caminar con las sandalias los últimos tres días. Hemos caminado mucho, bajo un calor tórrido, y también las articulaciones, hombros, espalda y la mente nos piden descanso.


Aprovecharemos pues, unos días, aquí, en la ciudad para tomar decisiones sobre el trayecto, poden al día faena atrasada, mentalizarnos para cambiar de moneda e idioma (apenas enrazábamos a hacernos entender con cierta dignidad…) y tomar fuerzas para dejar Turquía.


Hoy se cumplen dos meses desde que salimos de Barcelona, con una ilusión enorme. Ahora nos encontramos en un impass; por dónde tirar, y sobre todo, y ahí nos cuesta, y mucho, qué dejar de hacer.


Ha habido instantes de desánimo por parte de una, ahora, y de la otra, después. Y a pesar de todo, solo con una mirada y recodarnos qué hacemos aquí, la sonrisa nos vuelve al rostro rápidamente. Y es que hay cosas que nos han hecho muy felices a lo largo del camino; así que hemos elaborado una lista. Nos hace felices:


- Haber acertado con las bolsas de IKEA para la ropa, molan un montón

- El sistema de Ginebra de colgarse la cámara mientras caminamos

- Los aspersores, que son un spa gratis

- Cuando acertamos con el camino, y resulta ser maravilloso, abundante y con buena sombra

- La gente que aparece de la nada para ofrecernos comida, tanta que a veces hemos de dejar algo en la siguiente curva

- Cuando podemos comprar una sandía y comérnosla entera en dos días

- La soda y la limonada mezcladas, o la soda con limón

- A Ginebra, los helados turcos

- El ayran fresquito y los patos de yogurt que sirven en los restaurantes

- Encontrar una piedra perfecta para sentarnos que encaje con la medida del culo

- Lo árboles frutales, rebosantes

- El vientecillo de Anatolia

- Los 2 en 1 de Nescafé

- Descansar en la sombra, descalzarnos los zapatos y sacarnos los calcetines

- Encontrar una balsa y remojarnos los pies, o una fuente y remojarnos la cabeza o, mejor aún, encontrar un río y poder bañarnos

- Ir al baño cada día como un reloj

- Cuando pasa un tractor y nos invita a subir

- Pringarnos de crema sola buena

- Que nos saluden los camioneros des de arriba de sus camiones con entusiasmo

- Ponernos una peli en el hotel y comer baclavas

- Los niños que aparecen corriendo a nuestro paso por los pueblos y nos gritan: ¡Hello!

- Encontrar pescado para comer

- ¡Poder tomarnos una cerveza!!



Llevamos unos días con la sensación que se nos acaba este país. Si empezáramos ahora seguro que algunas cosas las haríamos de otro modo; sin embargo, estamos satisfechas: ha sido duro, hemos hecho muchos kilómetros, conocido a mucha gente y aún tenemos muchas cosas que contar.

. . . . .

Después de reflexionar, ver la situación de los países vecinos, el camino recorrido y lo que queremos hacer, hemos decidido dirigirnos directamente de Adana a Beirut y acercarnos a Trípoli para recorrer el trayecto de Líbano. Después veremos que vendrá.

bottom of page